Paaaal v0.3

Tornada per la mateixa via: Sidney, London i Barcelona.

A Auckland han mirat el pes de la maleta de ma. Com que passava dels 7kg permesos, m'ha dit que la facturés o si tenia alguna jaqueta dins, la treiés. He tret una bossa amb les xancles, un llibre, el necesser...  He baixat a 8kg he pogut passar. Just després del control tothom obria la maleta i tornava a posar-ho tot dins. En serio, calia?

Una peli i 3 capítols de big bang theory després... 

A meitat del segon vol, parada tècnica a dubai. El capità ens saluda per l'interfon: bon dia  són les 12 i 20 de la nit... WTF?! 

No eren 12+12, ara han sigut 14, queden 10 espero. 

Curiositats de NZ

El desaigua gira al revés, però això ho deu saber tothom.
El sol surt per l'est i es pon per l'oest, com a tot arreu, però va pel nord. Crec que a jozi ja ho havia comentat, coses de l'hemisferi.
El que no va per hemisferis...
Per tot arreu està ple de wc públics, tots els que he trobat en un mes, nets i amb paper. No sembla important, però al preu dels kleenex ho és :-P
Tema carreteres, té telita. De la SH1 a la SH9 són les bones, autopistes diuen. De la SH11 a la SH99 serien les nostres nacionals... Pos no. De la 1 a la 9 són, gairebé sempre, passables. La resta, en el millor dels casos turístiques. La velocitat màxima és sempre 100 excepte en població. La SH1 atravessa el país de nord a sud, les dues illes, rotllo pintxo. Doncs en alguns trams te 2 carrils per banda, mitjana i vorals. En altres trams té un carril. No dic un carril per sentit, dic un. Perquè si hi ha un pont, et foten una xapa de cediu el pas i tira milles. Si aquesta és la millor us preguntareu com pot empitjorar...  Doncs bé, nova Zelanda té tren. En serio, he passat un parell de ponts o havies de cedir el pas si venia el tren, o si venia un cotxe de l'altre costat.
No cal dir que els passos a nivell són super segurs. En ciutat, una senyal lluminosa i sonora; fora de les 4 ciutats que existeixen, un "ceda". En el mes que he estat aquí, un cop vaig passar per un pont sobre la via, un i prou.

Mama, ets la millor

Si m'haguessin preguntat fa una setmana, el plan d'avui era bàsicament deixar passar el temps. No em quedava gaire per veure i tenia pensat relax. Una confusió de roques (rodones o planes, costa est o oest) m'ha fet replanificar, de relax a kilòmetres a tutti plen. Tot plegat ha acabat en un dia perfecte. 

Al matí llac tekapo, mig núvol semblava que no havia de ser res de l'altre món. De cop, giro una corba i apareix un llac inmens de color blau turquesa amb muntanyes nevades al fons. Una sensació semblant a quan vam veure el llac Ness (saps no?). M'he posat a somriure i parlar sola. Mil fotos després i un parell de llacs més, les pedres rodones famoses. Unes pedres al mig de la platja que porten aquí des que el temps és temps. He demanat a una japo amb nikon que em fes una foto i ha sortit prou bé. Sortint d'allà he decidit provat sort, en el far del poble hi ha colònia de pingüins i, tot i que no és temps, m'hi he apropat. La carretera sense asfaltar m'ha fet témer encallar un tercer vehicle, però no ha estat així. Pel camí un arc de Sant Martí doble sortint del mar (que no he pogut fotografiar) i en arribar 7 o 8 pingüins d'ulls grocs (crec que es diuen així). Espectacular. Al cap de poc han arribat les japos de la foto i els hem vist juntes. 

Un dia genial :-D 

Foques

Segurament deuen ser lleons marins, sincerament, no conec la diferència si és que n'hi ha, però tu no li dius a la penya lleó marí, li dius "foca!" que mola més.
Just després de descartar de forma definitiva pagar per marejar-me perseguint una balena a la qui, en el millor dels casos, veuria només la cua; uns dofins de lluny o banyar-me i nedar amb lleons marins...  El pacífic a aquestes latituds no és precisament càlid, i recuperar temperatura al sol en hivern és complicat, he tirat milles cap al sud per la costa est. En un dels mil llocs senyalitzats per parar hi havia 5 cv enmig del no res i he pensat que ets hora de dinar (per ells, jo sóc incapaç de dinar a les 12 sigui el país que sigui). Era una carretera de la costa, amb platges negres volcàniques i aigua turquesa, la típica foto que penses que està trucada. El cas és que he parat uns kilòmetres més enllà, en un altre dels llocs senyalitzats, a fer foto...  Ho havia un cartell de "seals" i normes de comportament (que no emprenyis als bitxos bàsicament).  He deduït que era pels turistes que van a l'estiu i els poden veure, i he seguit al meu rotllo. M'ha sorprès sentir el soroll que ahir vaig aprendre que fan les foques (i que demà hauré oblidat)  i he mirat avall. Estava ple. Totes al sol tan tranquiles, algunes petites jugant a l'aigua. En la segona parada no estaven ni a la platja de roques, amb la marea alta alguna havia quedat prenent el sol al mateix pàrquing (quan m'he acostat a fer foto s'ha posat xunga i m'ha ensenyat les dents).
Si demà fa bon dia com m'han assegurat aniré al llac tekapo a veure el Mont cook reflexat, i dijous al costat de les pedres rodones diuen que hi ha una colònia de pingüins. No hi confio gaire, però és gratis i seré allà, no perdo res per provar hehe.
Divendres el plan és arribar a christchurch de nou, sopar burguer de xai i començar a acomiadar-me del país.
PD: David si llegeixes això...  Saps on és exactament la placa aquella?

Segundas partes nunca fueron buenas

Un altre cop encallada, però aquest cop sóc víctima només. Estic al parc natural Abel tasman a punt de fer Kayak. Per arribar fins on comencem, fem un tros en aquataxi, un catamarà que porta els Kayaks, els guies i a mi. Fins arribar a l'aigua  com que la marea està baixa, ens arrossega un tractor per la platja. S'ha quedat encallat i ara ve un altre tractor a salvar-nos.

Home alone 2

Ahir matinada per ser a l'aeroport a les 5 i torno a estar sola. El primer que vaig fer va ser tornar a dormir, fins que fos de dia.
Després atravesar l'illa d'est a oest, pel pas d'Artur, que estava ple de domingueros. Moltes famílies amb trineus per unes muntanyes que tenien menys neu que els Rasos de Peguera al novembre, i un tio amb una planxa de snow. Que els nens mira, amb poca neu fan una guerra de boles i super feliços (que ho hem fet tots sense ser tan nens hehe ), però l'il.lús aquest, té delicte pobre.

A les 4 de la tarda vaig arribar a greymouth amb el temps just d'aparcar i córrer a l'i-site que ja tancava, on em van dir que a aquelles hores ja no podia visitar res. Vaig anar a la fàbrica de cervesa i sidra, que no era museu sinó fàbrica en funcionament, i l'ensenyaven. Era com Font Salem de joguina (aquests fan un bidó de 500 litres cada 2 o 3 dies), i enlloc de SAP - PP tenen una pissarra amb rotulador blau. Amb l'entrada tenies 3 birres, però vaig xerrar una estona amb el guia (el grup érem 2) i em va donar un tast de totes, a més d'una nova que surt a la venta el proper estiu (estiu d'aquí). A part de la sidra i la clara, no estaven malament la de ginger i la de maduixa i plàtan
Vaig sopar allà mateix per fer coixí,  croquetes de xai sobre puré de moniato. Boníssim.
Avui ruta escènica de platja fins westport, parant a Punakaiki a veure les roques pancakes i excursió de 3 horetes.
Avui faig nit lliure a Motueka, per demà patejar pel PN Abel Tasman abans de tornar a l'est.

I tu dius que això del Raynaud i l'aigua de la dutxa era una putada...

Arribem a christchurch cap a les 7 i anem al camping que hem vist prop de la platja. Resulta que està molt lluny de la ciutat, i decidim buscar-ne un més ben situat.
El més cèntric que hi ha fa por, i després de donar unes voltes tornem al primer. Són les 8 menys 5 i tanquen en punt.
Ens diuen la parcela assignada i demanem info de la zona.
Està tot fosc i zero senyalitzat...  Està clar que ens "despistem". Tenim la 112 i estem davant la 101, no pot ser lluny.
Extracte de la caixa negra de la cv:
Copi - para un moment i vaig caminant a mirar on hem d'anar.
Pilot - paro segur, no ens podem moure. Rellisquen les rodes.

Baixem a mirar i està enfangat, no sembla greu, però la cv pesa molt i no surt del forat. A base de provar aconseguim que surti gent de les cv del costat. Un prova de treure-la ell i al tercer intent ja no s'engega. Decidim dormir on som i provar de dia. 

Al matí truquem al racc d'aquí (AA) i quan avisem a recepció ens foten la bronca per no avisar-los a ells, bé, primer ens diu que no pot ser, que mai s'ha encallat ningú, i que si no engega con podem saber que estem encallades. Som rosses i d'ade es veu :-P 

Al final ve a mirar-ho i intenta engegar amb les pinces al seu cotxe (després de buscar la bateria una bona estona) però no funciona. 

Més tard apareix amb un tractor per treure'ns del fang, però tampoc funciona, no té prou força. 

Arriba el d'AA, parla amb els nostres veïns, i prova d'engegar amb les pinces. Clarament és el nivell bàsic de mecànica. 

Com era d'esperar no funciona. 

S'ho mira i diu que és el motor que falla, i que no és fàcil de solucionar. Passa al segon problema, sortir del fang. Lliga una corda a la cv i al seu cotxe i estira fins que rellisca el seu mentre la cv riu sota el nas. El veí d'ahir ofereix el seu 4x4 per estirar i funciona! Sortim del fang. 

Proven allò d'arrancar en segona (nivell 2 de mecànica?) però no hi ha sort. 

El mecànic diu que s'ha de canviar el motor i mentre va al seu cotxe a avisar, el veí torna a provar. A mitja frase vacilona de "Si claro, ara per la teva cara bonica engegarà" sento el motor i callo flipant. Torna el mecànic, mira sota el capó i treu això 

Trencat, aquest és el problema. S'ha de canviar però els recanvis són complicats de trobar per la mida. Haurem de canviar de vehicle. 

Ell ho parla tot i ens va explicant. Vindrà uns grua a remolcar-nos fins la base de lloguer de cv i allà ens donaran una altra. 

El paio marxa i al cap de poc truquen de l'empresa de lloguer, ens ofereixen una altra cv similar segons diuen, i que ara truca per dir quan trigaran a venir a per nosaltres. 

Anem fent la maleta per canviar "d'hotel". 

Fa tres hores havien de trigar una hora. Hem dinat i decidit fer cafè / te. 

Per fi ens venen a buscar